|
Com a humans ens agrada sentir-nos segurs, sentir que ho tenim tot sota "control", però això és una fantasia, ja que la vida és més gran que nosaltres. La vida és moviment, és canvi permanent, i no obrir-se a això ens fa sofrir. Pot ser que sentis que vols realitzar un canvi en la teva vida, perquè et sents incòmode, atrapat i limitat en el teu treball o rutina quotidiana. Però sortir de la zona de confort, del que ja coneixes, de la teva rutina, pot fer-te por, ja que és endinsar-te al desconegut. Però més enllà d'aquesta por, si continues caminant i obres el teu cor a confiar en tu, pots trobar un nou horitzó de possibilitats. Et comparteixo el conte de la Vaca, per a que despertis la teva saviesa interior i comprenguis el seu significat profund.  Com a humans ens agrada sentir-nos segurs, sentir que ho tenim tot sota "control", però això és una fantasia, ja que la vida és més gran que nosaltres. La vida és moviment, és canvi permanent, i no obrir-se a això ens fa sofrir. Pot ser que sentis que vols realitzar un canvi en la teva vida, perquè et sents incòmode, atrapat i limitat en el teu treball o rutina quotidiana. Però sortir de la zona de confort, del que ja coneixes, de la teva rutina, pot fer-te por, ja que és endinsar-te al desconegut. Però més enllà d'aquesta por, si continues caminant i obres el teu cor a confiar en tu, pots trobar un nou horitzó de possibilitats. Et comparteixo el conte de la Vaca, per a que despertis la teva saviesa interior i comprenguis el seu significat profund. LA VACA Hi havia una vegada un Mestre savi que passejava pel camp amb el seu deixeble. Quan es van trobar amb una humil casa de fusta, habitada per una parella i els seus tres fills. Tots anaven amb roba bruta i trencada. Els seus peus estaven descalços i l'entorn denotava pobresa extrema. El Mestre li va preguntar al pare de la família com feien per a sobreviure, ja que en aquell paratge no existien indústries ni comerç, ni es veia riquesa per cap part. Amb calma, el pare de la família li va contestar: "nosaltres tenim una vaca que ens proporciona diversos litres de llet cada dia. Una part la venem i amb els diners comprem altres coses i l'altra part la utilitzem per a consum propi. Així sobrevivim". El mestre va agrair la informació, es va acomiadar i se'n va anar. En allunyar-se li va dir al seu deixeble: "cerca la vaca, porta-la al precipici i empeny-la al barranc". El jove es va quedar espantat, ja que la vaca era l'únic mitjà de subsistència d'aquella humil família. Però va pensar que el seu Mestre tindria les seves raons i, amb gran pesar, va portar a la vaca al precipici i la va empènyer. Aquella escena es va quedar gravada en la seva ment durant molts anys. Al cap del temps, el deixeble se sentia culpable pel que havia fet, va decidir deixar al Mestre, tornar a aquell lloc i disculpar-se amb aquella família a la qual havia fet tant de mal. En acostar-se, va observar que tot havia canviat. Una preciosa casa estava envoltada per arbres on molts nens jugaven i hi havia un automòbil aparcat. El jove es va sentir trist i desesperat perquè va pensar que aquella humil família va vendre tot per a sobreviure. Quan va preguntar per ells, li van contestar que seguien allí, que no havien marxat. Va entrar corrents a la casa i es va adonar que estava habitada per la mateixa família que abans. Llavors, li va preguntar al pare de família què havia passat i aquest, amb un ampli somriure, li va contestar: "Teníem una vaca que ens proporcionava llet i amb la qual sobrevivíem. Però un afortunat dia la vaca va caure per un precipici i va morir. En aquest moment ens vam veure obligats a fer altres coses, a desenvolupar altres habilitats que mai havíem imaginat posseir. Començàrem a conrear la terra i teníem per a menjar i veníem l'altra part al mercat, amb el que guanyàvem vam comprar animals, amb la venda dels animals vam arreglar la casa i ara és l'única casa d'hostes de la zona. D'aquesta forma vam començar a prosperar i la nostra vida va canviar". El confort de fer «el de sempre» Pot ser que, igual que el deixeble, ens hàgim quedat horroritzats davant la decisió del Mestre de tirar a la vaca pel precipici. No obstant això, aquest conte és una metàfora sobre el nou horitzó i les noves oportunitats que se't poden obrir en deixar anar allò amb el que et sents molt còmode en la teva vida i al mateix temps sents que et limita. En el moment en el que aquesta família pobra es va quedar sense aquest mitjà al qual s'aferraven per a sobreviure, no els va quedar una altra que buscar alternatives. Però, en comptes de descobrir més pobresa, van trobar una manera de prosperar, quelcom que mai havien imaginat. Si la vaca mai hagués desaparegut, continuarien vivint en la pobresa, sense creure que podrien arribar més lluny. Moltes persones agraeixen que existeixin moments en la seva vida que, encara que dolorosos i difícils, els obliguen a sortir d'aquesta zona de confort en la qual s'havien instal·lat i romanien estancats. Els éssers humans busquem la seguretat, la comoditat, allò que no ens faci sentir incertesa. Però, quan tot això s'ensorra, descobrim habilitats i qualitats que mai ens havíem imaginat. Estaven adormides. Pots, des d'avui mateix, mirar més enllà de les teves comoditats per a ser conscient del potencial que tens, perquè no estàs limitat, ets tu qui posa els obstacles. El salt està a confiar i actuar. Cadascú de nosaltres té una "vaca" en la seva vida. Quina és la teva?  Categorías Todos
0 Comentarios
Deja una respuesta. |