|
Moltes vegades, la vida ens porta situacions, experiències, que jutgem de desagradables, o injustes, o rebutjables. I podem sentir ràbia, impotència, frustració, fins i tot podem posicionar-nos com a víctimes de l'atzar. Si això et ressona, et convido a llegir aquest conte titulat "Bona sort o mala sort. Qui sap?". Me'l van compartir fa uns anys en una formació de Constel·lacions i sempre el porto amb mi, prop del cor, per la profunda saviesa que conté. I diu així: Hi havia una vegada...  "Hi havia una vegada, un ancià llaurador que tenia un vell cavall per a conrear els seus camps. Un dia, el cavall es va escapar cap a les muntanyes. Els veïns de l'ancià llaurador es van acostar a la seva granja a lamentar la seva desgràcia, i li deien: Quina mala sort que el teu únic cavall s'ha escapat! I el savi ancià els va replicar: Mala sort o bona sort, qui sap? Uns dies més tard, el cavall va tornar de les muntanyes portant amb ell un ramat de cavalls salvatges, tants que gairebé no cabien en la granja. Llavors els veïns van acudir a felicitar el llaurador dient-li: Quina bona sort que el teu cavall ha tornat, i a més portant amb ell un munt de cavalls més! Al que l'ancià els va respondre: Bona sort o mala sort, qui sap? Quan el fill del llaurador va intentar domar un d'aquells cavalls salvatges, aquest el va tirar al terra i es va trencar una cama. Tothom va considerar això com una desgràcia, per la qual cosa van anar de nou a dir-li a l'ancià: Quina mala sort, que el teu fill s'ha trencat la cama! I el vell llaurador es va limitar a dir: Mala sort o bona sort, qui sap? Una setmana més tard, el país va entrar en guerra i van ser reclutats tots els homes joves que es trobaven en bones condicions. Quan van veure al fill del llaurador amb la cama trencada, òbviament, el van deixar tranquil i es va lliurar d'anar a la guerra. Va ser això bona sort?, O va ser mala sort?… Qui sap!?" En realitat, tot el que ens succeeix ens porta una lliçó de vida i ens permet avançar en el nostre aprenentatge personal, per a poder evolucionar i madurar com a éssers humans. Viure des de la visió de les aparences, superficial, ens pot fer sentir víctimes de l'atzar. En canvi, si ampliem i aprofundim la nostra comprensió de la vida, de qui sóc, adquirim una nova perspectiva que ens permet acceptar tot allò que ens succeeix, tal i com és, i reconciliar-nos novament amb la vida. I així, sentir una profunda pau interior i agraïment. Categories Todos
0 Comentarios
Tu comentario se publicará después de su aprobación.
Deja una respuesta. |